Un diumenge vas enxampar la teva filla insultant un dels nens que corren per casa. No era el primer cop: ja s’havien insultat com bons germans més vegades de les que estaries disposada a reconèixer. Però aquell dia la nena va deixar anar una paraulota curiosa: li va dir que era un capsigrany. Te’n vas […]

La mama va en pijama, i què?

dimecres, 24 febrer

Un col·legi de Belfast, a Irlanda del Nord, ha renyat les mares dels alumnes perquè tenen el costum d’acompanyar els nens al matí sense haver-se tret el pijama. El director del centre creu que no són formes, que és una falta de respecte cap a la institució i un mal exemple per als fills. Als […]

La conciliació fa autoestop

dilluns, 22 febrer

La conciliació és una paraulota fantasma, com ja vas denunciar en el primer apunt d’aquest blog. Se’n parla molt però ningú l’ha vista mai enlloc. Com a màxim, algú coneix algú que coneix algú que coneix algú que coneix algú que diu que té una amiga que es veu que s’ho munta de conya a […]

Alguns empresaris amb prejudicis (i amb dos o tres o quatre fills que no cuiden ells) creuen que contractar dones és un mal negoci. Santa ignorància: una persona capaç d’organitzar una família és l’eficiència en estat pur, perquè està entrenada a fer mil coses alhora i a treure el màxim partit de cada segon. Deu […]

Els dies de lliure elecció són les bromes de mal gust del calendari escolar. Les criatures fan festa perquè sí, i els pares no poden faltar a la feina perquè no. Vinga a fer encara més malabarismes dels habituals amb avis, cangurs i gent de bona fe que passava per allà. El calendari escolar te’l […]

Nou de cada deu enquestats dirien que tenir fills t’acaba compensant. Però també hi ha qui se’n penedeix, o ho fa veure. És el cas de la psicoanalista francesa Corinne Maier, autora de llibres volgudament provocadors com Bon dia, mandra, un pamflet contra les empreses que ens segresten de sol a sol a canvi d’una […]

La mare perfecta no existeix

dimecres, 10 febrer

Vaig conèixer una noia que feia de mare amb una alegria gairebé insultant. Tenia un nen guapíssim de tres anys i uns bessons d’anunci (nen i nena, no cal dir-ho) d’un any. Tenir bessons atabala qualsevol, tenir bessons amb un germà vint mesos més gran et porta directament al suïcidi, però ella s’ho prenia tot […]

Comença la setmana boja, també coneguda com la setmana tarambana o com la setmaneta-dels-nassos-en-què-el-rei-Carnestoltes-fabrica-republicans-en-sèrie. Avui els nens han d’anar a l’escola amb unes ulleres originals (a la llar d’infants les ordres comencen un dia més tard, al·leluia), demà amb una bossa d’escombraries per vestit (a l’escoleta, demà hauran de dur un barret), dimecres amb la […]

Tots els companys de feina masculins i totes les companyes sense fills dinen tranquil·lament cada migdia. En un restaurant de menú (baratet, perquè hi ha crisi) o al menjador de l’empresa, on tiren de carmanyola i microones. Però almenys seuen una estona, abaixen el ritme i la fan petar. Tu aprofites l’hora de dinar per […]

La flexibilitat d’horaris laborals és un gran invent. Et permet portar la criatura al pediatre a mig matí i respondre mails des de casa mentre li dura l’efecte euforitzant del Dalsy. Et permet plegar de treballar per anar a buscar els nens a l’escola com si fossis una mare normal, però a canvi potser hauràs […]

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca