Recerca i captura del passamuntanyes gris

diumenge, 24 gener

La culpa és del refotut Carnaval. Si no actualitzo el blog més sovint és perquè estic dedicant tots els minuts que em deixen lliures la feina i les criatures (no són gaires, però vaja) a recórrer merceries de l’any de la picor buscant un passamuntanyes de color gris. Me l’han demanat a l’escoleta, per preparar la disfressa dels nens (no em puc queixar: la fan a l’escola, en lloc d’encolomar-nos la feina als pares). També ens fan portar uns leotards grisos i un jersei de coll alt gris. Sospito que el petit de la casa anirà disfressat d’elefant, però no ho diguis a ningú, que ha de ser una sorpresa.

A veure on coi trobo jo un passamuntanyes gris. És una peça de roba tan ben pensada com passada de moda. Els nens d’avui porten bufos i tota mena de barrets per protegir-se del fred, però no se’n veu cap que vagi amb passamuntanyes. Crec que ha passat a ser una peça exclusiva d’atracadors i terroristes, suposant que els atracadors i els terroristes no hagin canviat d’uniforme.

L’altre dia, al·leluia, vaig trobar un passamuntanyes blanc. A la botigueta de mala mort on me’l van vendre (el devien tenir criant pols des que jo era petita) em van suggerir que el tenyís, i els meus dits tacats i la meva rentadora donen fe que ho he intentat. Com que era d’una fibra acrílica, poc amiga dels tints, ha quedat tot ell d’un blanc brut que, si te’l mires amb ganes de veure’l gris, es pot descriure com un blanc grisós. Això sí: el jersei blanc i els leotards blancs de cotó que vaig tenyir en la mateixa bugada han quedat del tot… negres. Si te’ls mires amb ganes de veure’ls grisos, acabes pensant que són de color marengo. Marengo fosc, de fet. Fosquíssim.

Per Carnaval tindré un elefant (o un hipopòtam?) amb el cap blanc i el cos negre, mira que bé. Sempre m’ha agradat ser original.

10 Comentaris a Recerca i captura del passamuntanyes gris

  1. JRoca_Font's Gravatar JRoca_Font
    24 gener 2010 , 23:11 | Enllaç permanent

    Sempre podràs dir que l’elefant en qüestió és mig albí o potser amb complexe de zebra; en tot cas un exemplar únic!
    Salut

  2. 25 gener 2010 , 11:14 | Enllaç permanent

    Ep, ja en podem dir leotards, dels mítics leotardos. TERMCAT dixit:

    leotards
    Indumentària

    ca leotards, m pl
    es leotardo
    fr léotards
    en leotard
    Definicions
    ca: Parell de mitges gruixudes de punt, les quals, unides per dalt en forma de calces, arriben fins a la cintura.

    Notes
    ca: Del nom de l’acròbata francès Jules Léotard.

    :)

  3. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    25 gener 2010 , 11:25 | Enllaç permanent

    És cert, Tina, però ens ho van demanar amb la paraula castellana, i els pares i mares de l’escoleta són ben catalans i tots parlen de “leotardos”, per això vaig optar per posar-ho en cursiva… Si et fa molt mal als ulls, potser ho canvio.

  4. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    25 gener 2010 , 11:32 | Enllaç permanent

    M’has convençut, ja ho he canviat!

  5. Carme's Gravatar Carme
    25 gener 2010 , 12:34 | Enllaç permanent

    Molt bona, sí senyora!! Quan comences a viure els Carnestoltes amb més de dos fills escolaritzats -tant si la disfressa es fa a l’escola com si no- la disfressa esdevé un “repte” insofrible, ho reconec. I això que a mi m’encantava pensar-la i fer-la disfressa!! Ara ja no, és un maldecap que fa del febrer pitjor que l’insuperable mes de gener.
    Segona. Totalment d’acord amb la Tina. Millor fem servir la forma catalana “leotard”, tot i que no crec que en fem gaire ús. Ara el que es porta són les malles o els universals “leggins”, però el Termcat encara no té una proposta d’aquest neologisme.

  6. Ester Fonteiriz's Gravatar Ester Fonteiriz
    25 gener 2010 , 22:58 | Enllaç permanent

    M’has fet riure molt Eva, m’has recordat l’any passat buscant un passamuntanyes de color viu. Al final va ser un “verdugo” taronja. Varem recorrer milt botiguetes i merceries d’aquelles que feia anys que no hi entrava. Potser des que la meva mare demanava la beta per marcar la nostra roba (és una exageració, eh…però…). Ara ja la demano per internet a l’etic-etac de torn.
    Bé ja ens diràs de què acaba disfressat. Petons.

  7. tonix's Gravatar tonix
    26 gener 2010 , 2:31 | Enllaç permanent

    Ei, i per què no un passamuntanyes negre macerat en lleixiu fins que es destenyeixi al punt just, ni poc ni massa?
    En tot cas naltros l’any passat vam disfressar el nostre nen de menys de tres anys d’elefant -per iniciativa d’ell, que estava passant una fase elefantofílica molt acusada-. Li vaig fer una màscara d’elefant de cartró, amb orelles i tot, i em va quedar un mamotreto inmens, el pobre nen no percebia bé els límits del seu cap i s’anava fotent cops pertot arreu, vist de lluny feia veritablement la impressió de “hombre elefante”, així en castellà (com els leotardos). En buscaré fotos…

  8. Carme's Gravatar Carme
    26 gener 2010 , 9:45 | Enllaç permanent

    Eva, et recomano que el vagis mentalitzant llegint-li contes de l’Elmer (l’elefant de colors). No sigui cas, que el pobre quan es miri al mirall es pensi que és l’elefant negre de la família.
    Jo aquest any ho tinc més fàcil, em sembla: ballarina (cursi, cursi) i pallassa o similar.

  9. Sigrid's Gravatar Sigrid
    31 gener 2010 , 13:58 | Enllaç permanent

    boníssim l’escrit… però ja veuràs que guapíssim que va el petit!!! ;-)

  10. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    31 gener 2010 , 16:42 | Enllaç permanent

    No en tinc cap dubte, Sigrid!

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca