La tesi doctoral i l'escombreta del vàter

dijous, 21 gener

La maternitat ens espavila les neurones. Malgrat el tsunami hormonal, la falta de son, la feinada domèstica, les traves laborals i la sobredosi de cançonetes ridícules que ens injectem per via intravenosa, tenir fills ens fa guanyar agudesa, eficàcia, resistència, motivació i intel·ligència emocional. Si els empresaris deixessin d’actuar per inèrcia (o si fossin dones amb fills), entendrien que ser mare és un valor afegit en un currículum, una garantia de competència professional i no pas un obstacle.

Quan els homes participen de forma activa en la criança de la prole, també adquireixen les habilitats, competències i coneixements que guanyem les dones un cop som mares. També aprenen a fer (per nassos) mil coses alhora. I això acaba repercutint igualment en l’àmbit social i laboral.

Un teletreballador, lector d’aquest blog i gonzalista militant, en David Miyar, m’explica per mail que està fent una tesi doctoral per demostrar que els pares que s’impliquen en la paternitat adquireixen unes habilitats tàcites que milloren les seves competències laborals. Com més s’implica el pare, més habilitats adquireix i més les podrà rendibilitzar tard o d’hora en el món de l’empresa. Dedicar-se als fills és doncs, en tots sentits, una inversió de futur.

Pare de dues nenes, en David xateja amb mi mentre vigila de reüll la seva filla d’un any. De cop, em quedo sense interlocutor. Quan torna a donar senyals de vida, em diu: “Disculpa, tinc la nena per aquí i, si em despisto, me la trobo menjant-se l’escombreta del vàter”.

Definitivament, aquest doctorand no té res a envejar a les mal anomenades superdones, que sovint tenim el cos al sud i el cap al nord (una dissociació que, alehop, ens permet arribar a tot arreu). Expert com és en models de criança, diria que en David Miyar aspira a treure un cum laude en paternitat. Si els protocols acadèmics no fossin com són, podria escriure la tesi doctoral en primera persona.

Ara que, ben mirat, potser hauran canviat radicalment els protocols, el dia que ell es doctori. Perquè, desenganyem-nos: trigarà a acabar-la, la tesi, amb dues criatures voltant per casa.

5 Comentaris a La tesi doctoral i l'escombreta del vàter

  1. 21 gener 2010 , 1:23 | Enllaç permanent

    Gràcies Eva pel post, m’ha agradat molt. Felicitats, en aquest cas,al David també, per triar uns estudis que de ben segur si molts homes els apliquen milloraran l’empresa i, tant de bo afluixi la crisi.

  2. Alba Padro's Gravatar Alba Padro
    21 gener 2010 , 7:15 | Enllaç permanent

    El David ja té el cum laude en paternitat! ;-)

  3. Olga Torres's Gravatar Olga Torres
    21 gener 2010 , 9:49 | Enllaç permanent

    Eva i David, moltes gràcies per fer visible que s’ha de trobar un equilibri entre la feina i la maternitat/paternitat. Estarem atents a les vostres propostes!

  4. marblava's Gravatar marblava
    21 gener 2010 , 11:17 | Enllaç permanent

    Juas, juas que gracia me ha hecho lo de la escobilla David, en casa te puedo decir que pasa la mismo.
    Por cierto, me encantara leer tu tesis cuando la tengas!

  5. Marta Rafecas's Gravatar Marta Rafecas
    21 gener 2010 , 12:18 | Enllaç permanent

    Eva, potser que passis l’escrit a tots els empresaris, a veure si queden convençuts! :)

    Jo també voldria llegir aquesta tesi, és molt, molt interessant!

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca