Els avis de les criatures estan sempre a punt per ajudar-te, si no tens la desgràcia de tenir uns pares o sogres amb l’agenda encara més atapeïda que la teva. No hi ha volta de full: mentre els nens són petits, la supervivència professional de la filla dels teus pares passa sí o sí per l’abús dels avis dels teus fills.
Si t’ho mires fredament, surt més a compte que pares i sogres estiguin tots separats i aparellats de nou: així hi ha més gent que et pot donar un cop de mà en moments de crisi. Però, ai, tampoc és qüestió que et posis a aplaudir entusiasmada quan els teus pares t’anuncien amb llàgrimes als ulls que, després de tota una vida junts, han decidit divorciar-se.
Un article força encertat i que prové segurament d’una persona agraïda. Sort dels avis que ens salven en més d’una ocasió.
Arrel d’aquesta afortunada intervenció entorn als avis en l’època de crisi i no-crisi, volia fer esment d’un col.lectiu, que poca gent té en compte però que tothom coneix: el cas dels pares divorciats de l’estat espanyol… uns pares que conseqüència de la política i la legislació suposadament d'”igualtat” acaben molts d’ells al carrer, sense vivenda, després dels divorcis-express – aixó si amb la hipoteca a mitges- i amb totes les càrregues econòmiques que us volgueu imaginar.
Més d’un i més d’un miler de pares divorciats hem d’agraïr als avis, paterns naturalment, el no haver d’anar a dormir a la furgoneta de la feina, al taller, o a sota d’un pont els dies que “i en aixó si que hi ha moltes concessions per la part materna” els dies que et toquen els fills: a meitat de setmana, caps de setmana i vacances.
Verd pels avis, vermell pels polítics i politiques del nacional-feminisme.
La meva nena té tots els avis divorciats, i en certa manera sí es veritat que hi trobem aquests avantatges… tot i que alguns no tenen parella i hi ha alguna parella a la que no li volem deixar la nena…un altre que viu juny…
Però si estan junts si un no pot l’altre tampoc perque comparteixen plans, i separats les seves agendes son diferents i si un no pot potser pot l’altre…
Molt bon apunt Eva,
és ben cert que és bo tenir molts avis i a ser possible a prop de casa, ara, després la canalla surten proporcionalment més consentits, no?
Salut