El monstre de les galetes

dilluns, 4 gener

No està escrit enlloc que els passejadors de gossos tinguin prioritat en relació a la resta de vianants de la ciutat. Però molts amos de bèsties es pensen que el carrer és seu, com deia aquell, i que tothom els ha de cedir el pas. Si et fan entrebancar amb la cadena, és culpa teva: bé hauries pogut canviar de vorera, per solidaritat amb uns animals que volen moure’s amb llibertat.

Avances per un carrer estret empenyent el cotxet amb el teu fill de quinze mesos quan un gossàs llop es tira damunt de la criatura. “Dona, com que ha vist la galeta del nen…”, et retreu el que camina dret. Ingènua com ets, hauries jurat que et demanaria perdó. Et vénen ganes de fúmer una galeta no comestible a l’amo de la bèstia, però te n’estàs: els gossos et fan por.

Que tingueu un any nou fantàstic, amb permís dels gossos golafres, de les rates mortes (salut, Toni!) i dels camells dels Reis Mags.

1 Comentari a El monstre de les galetes

  1. Cristina's Gravatar Cristina
    4 gener 2010 , 7:56 | Enllaç permanent

    I si ve a ensumar-te o se t’enfila a sobre ho arreglen amb un “no fa res, eh!”. I ho has de comprendre, és clar, que si no ets una borde. Casuntot, un dia rumiaré una venjança. Que no faci res, eh! MWHAHAHAHA!

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca