Ai, quan els nens siguin grans…

divendres, 15 gener

Quan els nens siguin grans, tornaràs a anar al gimnàs (fa mesos que te’n vas desapuntar, farta de subvencionar-lo a distància sense trepitjar-lo mai). Quan els nens siguin gran, tornaràs a tenir mitja hora lliure per poder fer un cafè amb un amic (o amb una amiga que tingui els fills tan crescudets com els teus). Quan els nens siguin grans, redescobriràs els bons moments de la vida en parella (més ben dit: redescobriràs la vida en parella, si és que encara corre per casa algun candidat a marit).

Quan els nens siguin grans, deixaràs de quedar fora de joc en les converses sobre pel·lícules de la cartellera (per anar fent boca, ja t’has fet sòcia del videoclub de la cantonada). Quan els nens siguin grans, tornaràs a entrar en una botiga de roba sense anar directament a la secció infantil (ara et vesteixes amb qualsevol cosa que no s’hagi de planxar i que sigui apta per a l’assecadora). Quan els nens siguin grans, viatjaràs a l’altra punta del món (aquestes vacances de Nadal has fet i desfet maletes per anar a passar tres dies i tres nits a Port Aventura, on vau esmorzar un dimarts amb la Betty Boop, un dimecres amb la Pantera Rosa i un dijous amb el monstre de les galetes).

Quan els nens siguin grans: llavors sí que seràs una dona alliberada. I vella, què hi farem.

10 Comentaris a Ai, quan els nens siguin grans…

  1. Alba2's Gravatar Alba2
    15 gener 2010 , 9:02 | Enllaç permanent

    La veritat es que no considero haber perdut els cafès ni la vida en parella (bé, jo confesso, ara que ve el segon no trigaré en donar-te la raó, jeje). PEro al segon paràgraf em reconeixo, jeje.

    PErò he de dir que la meva mare està gaudint ara molt de la seva llibertat, i no es tan vella. Ànims que encara hi haurà molt per fer!!

  2. Carme's Gravatar Carme
    15 gener 2010 , 10:14 | Enllaç permanent

    T’adones del to de “pregària”? La comparteixo del tot i me la dic tot sovint, perquè “quan els nens siguin grans” encara recordi tot el que ara voldria fer. Ara, Eva, segur que aleshores enyorerem aquesta moment, perquè la memòria és punyetera i traidora.

  3. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    15 gener 2010 , 11:28 | Enllaç permanent

    És ben cert, Carme. Sort en tenim, de la memòria selectiva. A més, anar de vacances a Port Aventura tampoc està tan malament!

  4. Ellen's Gravatar Ellen
    15 gener 2010 , 12:45 | Enllaç permanent

    Jo el que necessito és anar a la perruqueria urgenment, els cabells m’arriben gairebé al cul!!! Però és que haig de fer una instància per anar-hi…

  5. 16 gener 2010 , 13:31 | Enllaç permanent

    Jo, quan els nens varen ser grans-sis fills-, vaig tenir una segona “tanda” de “nens”: avis amb demència.

    Després, des de fa uns quants anys…alliberada i vella, però no tant. Més aviat madura, per fora i per dins. I he tornat a gaudir de tot allò que enumeres, Eva: fer un cafè amb amics, anar a comprar roba que m’agrada, i viatjar a l’altra part del món amb en Jordi… El cinema… prefereixo veure’l a casa. Al cine m’adormo!
    I gaudir, a més dels fills, dels néts ( i fins i tot fer algun viatget amb ells…)

    Amb el teu sentit de l’humor ho pots superar tot!

  6. David Viñas's Gravatar David Viñas
    16 gener 2010 , 14:10 | Enllaç permanent

    Eva, com que dius que quan els nens siguin grans també tu ho seràs, se m’acut que podries escriure un poema que comencés més o menys així: “Què serà de mi quan sigui gran?/ Seré una gran escriptora que tothom coneixerà?…” (Advertència a tothom: és una broma privada).

  7. cleta's Gravatar cleta
    16 gener 2010 , 19:50 | Enllaç permanent

    Potser és que encara sóc mare molt primerenca (la nostra filla està a punt de fer l’anyet), però no trobo a faltar gaires coses de les que he deixat de fer des que ha arribat ella al món… Senzillament, he descobert coses a fer que abans desconeixia totalment.

    Ara bé… m’estic plantejant d’anar al gimnàs amb la nena penjada a la motxilleta… hehe! :-))Sort que vivim en un pis sense ascensor i això ja em serveix per a fer peses i glutis!

    Per cert, es pot dir que a casa ets una escriptora ben coneguda… I és que vaig sentir a parlar de tu des d’abans que se’t publiqués aquell llibre amb vaixell de vapor… (ma mare formava part del jurat del premi… i vaig tenir el privilegi de llegir-te ben d’hora!)

    Salut!

  8. 17 gener 2010 , 8:22 | Enllaç permanent

    Eva, vull matisar un poc les teves paraules. A l’arribar a aquesta edat entrem en el que m’agrada cridar “l’adolescència de la maduresa” zona d’edat en la qual em trobo. L’inconvenient per a moltes parelles és no preparar-se per a aquest període que el “niu està buit” i estar “cremat” de la vida. Si tot ha anat bé la maduresa i estabilitat et tornen “adolescent” i et donen ganes de “menjar-te el món” però amb més tranquil·litat i comoditat

  9. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    17 gener 2010 , 9:57 | Enllaç permanent

    Caram, aquí tothom em recorda la prehistòria! David, vols dir que deia això, la meva redacció de nena? Cleta, que bo, una lectora primerenca de “La noia del temps”! Ellen, a mi el cabell també m’arribarà aviat als peus! Dr Santi, a veure si aprenem a gaudir de “l’adolescència de la maduresa”!

  10. Mey's Gravatar Mey
    17 gener 2010 , 23:02 | Enllaç permanent

    Eva, intenta fer alguns d’aquests projectes ja. Tinc fills adolescents (grans?)i més petits. I els grans em donen més feina que els petits.Ells omplen la seva agenda en el meu cap i sino busques un forat no et quedarà temps ni per pensar què vols fer.
    Quan vulguis fem un cafè…

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca