L'estafa del segle

dijous, 17 desembre

El mite de la superdona no és un mite: és una estafa. Equilibrar la rendibilitat laboral amb les obligacions domèstico-familiars és equiparable a pujar a l’Everest sense oxigen, per la cara nord i empenyent un cotxet. Es pot fer el cim, però amb l’ajut d’uns quants xerpes i amb la sensació de no haver gaudit prou del paisatge. La immensa majoria d’expedicionaris dimiteixen pel camí. O arriben a dalt havent-se deixat la vida a baix.

3 Comentaris a L'estafa del segle

  1. Anna Pujol i Valls's Gravatar Anna Pujol i Valls
    18 desembre 2009 , 21:23 | Enllaç permanent

    Sí…i la criatura del cotxet no deixa de plorar,oi??

  2. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    18 desembre 2009 , 21:27 | Enllaç permanent

    Exacte, Anna! Com ho has endevinat?

  3. Anna Pujol i Valls's Gravatar Anna Pujol i Valls
    19 desembre 2009 , 21:19 | Enllaç permanent

    Doncs, diguem-ne que m’he sentit “una mica” identificada amb el que expliques i m’he posat ben bé en la situació de la pujada a l’Everest…

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca