Encara que sembli mentida

dimecres, 23 desembre

El teu fill de quinze mesos es fot les galetes que s’hauria de menjar el tió. El de set anys s’enfada, agafa el germà petit, s’arma de paciència i li explica: “Mira, ja sé que costa de creure que un tronc com aquest pugui menjar-se res, però quan siguis gran entendràs que hi ha una cosa que es diu màgia, i el tió és màgic. No li prenguis el sopar”.

Ho expliques a la feina i no us poseu d’acord sobre qui té més raó: el nadó golafre que ja intueix que un tronc no pot ingerir ni galetes ni botifarra amb seques, o el nen pretesament assenyat que encara defensa amb convicció l’existència de la màgia.

Quan el de set anys en tenia dos, es mirava el tió amb una barreja de por i d’incredulitat. Un matí es va despertar (els cabells estarrufats, les lleganyes posades) i, abans d’anar a comprovar que les mandarines s’havien esfumat, va preguntar: “Com es deia, aquell animal?”.

És la màgia de la vida. Bon Nadal.

10 Comentaris a Encara que sembli mentida

  1. Sigrid's Gravatar Sigrid
    23 desembre 2009 , 23:04 | Enllaç permanent

    je,je!!! estic llegint aquest blog i m’estic imaginant la situació… per que jo també l’ha he viscut de molt aprop cada que hem sortit a veure el Tió i a posar-li menjar… cada dia em preguntava: sigrid a veure com li expliques a aquests infants que el menjar no és per ells…però al final obtava per fer un esmorzar col·lectiu …( Tió, infants i a vegades jo també)
    Bon Nadal també i ens veiem a la tornada!!!!

  2. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    23 desembre 2009 , 23:09 | Enllaç permanent

    Em temo que el tió és el que menys menjava… Saben moltes coses, els nens de l’escoleta, gràcies a tu! Bon Nadal, Sígrid!

  3. ninitu's Gravatar ninitu
    24 desembre 2009 , 1:53 | Enllaç permanent

    m’encanta la saviesa innocent de les criatures…

  4. 24 desembre 2009 , 10:35 | Enllaç permanent

    Què passeu un Bon Nadal ple de màgia!!

  5. 24 desembre 2009 , 11:34 | Enllaç permanent

    Bon Nadal Eva i gràcies pel teu bloc. Que tingueu uns dies màgics de descans i alegria!
    Victòria

  6. Natalia's Gravatar Natalia
    24 desembre 2009 , 11:54 | Enllaç permanent

    ja ja ja!!! Fantàstic!!! Pura filosofia de vida!
    Que passeu unes bones festes on no falti ni la màgia ni els golafres!!!

  7. Ines's Gravatar Ines
    24 desembre 2009 , 17:34 | Enllaç permanent

    jajaja… és moooolt divertit! El gran es pensa que ho sap tot i… la màgia de la vida,

    Bon Nadal Eva!!!

  8. Montblanquina's Gravatar Montblanquina
    24 desembre 2009 , 21:52 | Enllaç permanent

    Bonic, bonic!

  9. Equip Criatures.cat's Gravatar Equip Criatures.cat
    25 desembre 2009 , 12:14 | Enllaç permanent

    Tu que ets experta en conciliació ens hauràs d’explicar algun dia com es pot conciliar el Nadal. Fills, dinars familiars, dinars amb els amics, aquell familiar que fa temps que no veus i que per Nadal és “obligatori” anar-lo a visitar, compra regals, prepara sopars, la taula de Nadal (t’hi passes dues hores!), uf! Algun consell?

    Bé, ja ens explicaràs com t’ho fas per sobreviure.

    Suposo que aquesta és la gràcia del Nadal, no?

    BON NADAL!

  10. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    25 desembre 2009 , 22:23 | Enllaç permanent

    Em sembla que per Nadal el repte no és conciliar. Com heu dit molt bé, el repte és sobreviure! Però crec que ho estem aconseguint, uau! Bones festes!

Deixa una resposta a Sigrid

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca