El pixum per la finestra

diumenge, 13 desembre

work-at-home-momPer a una escriptora, articulista i blogaire com tu, treballar des de casa (això que en diuen teletreballar) semblaria el remei de tots els mals, si no fos per un petit detall: en una casa amb criatures és impossible concentrar-se més de dos minuts seguits. Et pots tancar amb baldó al despatx (suposant que no s’hagi convertit en habitació infantil, que tard o d’hora sol passar), però cada segon tindràs un nen trucant a la porta per demanar-te vés a saber quina cosa imprescindible de resoldre en aquell moment sens falta.

Sempre hi ha algú que està pitjor. Com la Faulkner Fox, escriptora i professora d’escriptura creativa, graduada a Harvard i postgraduada a Yale: aquesta nord-americana de bona família, sense antecedents coneguts de malalties que provoquen conductes estranyes, treballava en un despatxet improvisat al garatge de casa seva i, quan li calia buidar la bufeta, ho feia en un orinal i ho llençava per la finestra. Així s’estalviava entrar a casa, on corria el risc de topar amb un dels seus estimadíssims fills i amb la no tan estimada cangur i haver d’intervenir en una baralla entre germans. L’orinal era, ves qui ho diria, una solució menys traumàtica.

I tu, que retardes tant com pots les anades al lavabo quan et tanques en alguna habitació de casa amb un ordinador portàtil sota el braç, amb un rampell d’inspiració a la punta dels dits i amb un senyal de prohibit entrar penjat a la porta, et sents una mica menys culpable, una mica més bona mare, perquè encara no t’has plantejat mai la possibilitat de fer servir un orinal i abocar el pixum finestra avall. Ets neta, civilitzada i conserves un mínim de sentit del ridícul: ni tan sols et tempta la idea de recórrer als bolquers de talla extragran.

7 Comentaris a El pixum per la finestra

  1. Sira's Gravatar Sira
    14 desembre 2009 , 13:37 | Enllaç permanent

    La senyora que esmentes tenia molt títols però poc sentit comú. No ho creus? Quina marranada!

  2. Berta's Gravatar Berta
    14 desembre 2009 , 16:18 | Enllaç permanent

    Estava ben cremadeta la Faulkner Fox, però quina mena de fills i cangur inepte tenia?? Per la mor de déu, vols dir que estem ben centrats?!

  3. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    14 desembre 2009 , 21:03 | Enllaç permanent

    La Faulkner és escriptora i, per tant, sap recórrer a l’exageració per explicar el que vol explicar. No sé si realment feia el que diu que feia. No ens ho hem de prendre necessàriament al peu de la lletra… I moooltes gràcies pels comentaris!

  4. Anna Pujol i Valls's Gravatar Anna Pujol i Valls
    15 desembre 2009 , 19:03 | Enllaç permanent

    Si la Faulkner exagera, no ho sé, però jo aquest estiu en vaig fer una de ben grossa, i sense exagerar! Em vaig decidir per la vida enlloc de per la feina, vaig deixar Gràcia per marxar amb marit i tres criatures a viure a l’altra punta de món.A vegades s’han de deixar coses bones per tenir-ne de fantàstiques, oi?

  5. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    15 desembre 2009 , 19:07 | Enllaç permanent

    Caram, Anna! I on vau anar a parar? Visca la vida, i tant que sí!

  6. Anna Pujol i Valls's Gravatar Anna Pujol i Valls
    16 desembre 2009 , 19:43 | Enllaç permanent

    Doncs a la capital de Florida, Tallahasse(haig de reconèixer que jo, abans de d’anar-hi, em creia que la capital era Miami…). Estem ben bé al nord de l’estat, tocant a Geòrgia; no hi han arribat ni els cubans ni el castellà, aquí. És una ciutat amb una universitat molt potent. I també amb companyia de ballet i teatre…fins i tot orquestra simfònica! Ara que no treballo i tinc més temps per viure agraeixo una bona agenda cultural!

  7. Anna Pujol i Valls's Gravatar Anna Pujol i Valls
    16 desembre 2009 , 20:21 | Enllaç permanent

    Sí, ja sé què em direu…”el que té aquesta ciutat no té cap mèrit”. Ep!! Però és que té el mateix nombre d’habitants que Granollers, això no ho havia dit!

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca