Visca l'escoleta

dijous, 26 novembre

Cada pediatre té la seva política de vacunacions. Un et diu que comencis amb la fruita triturada i un altre amb les farinetes de cereals. N’hi ha que recepten antibiòtics per si de cas i n’hi ha que se’ls estalvien fins i tot quan fan falta. Però tots, tots, tots estan d’acord en una cosa: afirmen que portar els nens a la guarderia és el pitjor que pots fer a una criatura, on vas a parar. Escolaritzar un nen abans dels tres anys és, diuen, una barbaritat. Gairebé un delicte.

“Les guarderies no permeten criar saludablement un nadó”, sosté el titular d’una entrevista amb una psiquiatra que deu voler guanyar pacients: si alarmem el personal d’aquesta manera, la salut mental de les estressades mares treballadores, que ja penja d’un fil per culpa de la conciliació impossible, es desplomarà del tot. Això sí que serà un drama, doctors.

Els teus fills han après moltes coses (a caminar, a jugar, a cantar, a ballar, a compartir, a esperar torn…) entre les quatre parets i el pati de la guarderia. Però no en dius guarderia, un nom que desagrada amb raó als professionals que hi treballen. Prefereixes dir-ne llar d’infants o escola bressol o escoleta. En qualsevol cas, els tres fills grans no us han sortit tan malament, ni se senten abandonats pels pares ni els ha quedat cap trauma irreversible, que tu sàpigues.

El fill petit va a l’escoleta des de fa tres mesos. S’ha posat malalt sovint, sí, no ho pots negar. Però, microbis a banda, hi va encantat de la vida. Des d’un punt de vista emocional (i logístic, òbviament), el problema el teniu el dia que s’ha de quedar a casa: ara el deixes una estona amb la dona de fer feines, ara amb una amiga de la veïna de la cangur titular (que està amb exàmens), ara amb el teu pare, que ja no té edat d’arrossegar-se per terra, ara t’escapes tu a l’hora de dinar i vigiles el nen de reüll mentre penses en l’article que escriuràs a la tarda, ara et supleix el pare de la criatura, que també té el cap en una altra banda, i anar-hi anant.

La veritat és que et quedes força més tranquil·la quan portes el nen a l’escoleta, en un ambient ple d’estímuls, amb una mestra vocacional i carinyosa que es mereixeria un monument i amb uns col·legues de la seva mida que tenen ganes de relacionar-se i de descobrir el món amb ell.

Les facultats de medicina haurien de formar amb urgència futurs pediatres que no demonitzin les escoles bressol. I que se’t posin al telèfon sempre que els necessitis, pel mateix preu.

14 Comentaris a Visca l'escoleta

  1. Arantxa's Gravatar Arantxa
    26 novembre 2009 , 10:00 | Enllaç permanent

    Estic amb tú, l’escola bressol-l’escoleta- o com li volguis dir–és el tercer braç de les mares treballadores.

  2. Ariadna Pastó's Gravatar Ariadna Pastó
    26 novembre 2009 , 11:57 | Enllaç permanent

    Tal com diu el títol “la feina o la vida”, jo prefereixo la vida que la feina, encara que és indissociable. Pero hi ha moltes maneres de viure i de treballar, i per mi el més important és treballar el just per tenir el just i viure el màxim amb els teus.
    I si pots evitar de portar els nens a l’escola bressol, MILLOR!!! ja que és un plaer i crec que imporatntissim des d’un punt de vista efectiu i de lligams que l’infant estigui amb els progenitors el màxim de temps possible. Un infant no és un adult i moltes vegades els tractem com a tal.
    Un petó molt gran

  3. Thais's Gravatar Thais
    26 novembre 2009 , 12:45 | Enllaç permanent

    Eva, felicitats pel blog!
    És un tast fastàstic del què és la maternitat, amb totes les seves coses meravelloses i totes aquelles no tan meravelloses, que crec que ens convé saber als qui encara no ens hi hem posat!
    Un petò

  4. ninitu's Gravatar ninitu
    26 novembre 2009 , 14:00 | Enllaç permanent

    Gràcies, Eva, per posar els punts sobre les is!

  5. Sílvia's Gravatar Sílvia
    26 novembre 2009 , 15:53 | Enllaç permanent

    Estic totalment d’acord, les meves filles han anat a la llar d’infants des que tenien 1 any i no ha suposat cap trauma, al contrari, sempre han anat molt contentes (superat el període d’adaptació, és clar). Tal i com està el món muntat, no es pot viure amb només un sou (i moltes vegades ni amb un sou i mig), trobar un cangur de confiança és costós en tots els sentits, deixar els nens amb els avis tot el dia i tots els dies és un abús, doncs què ens queda??
    La llar d’infants. Allà aprenen infinitat de coses, és cert que es posen més malalts que si estiguessin a casa, però un nen que s’està a casa i té un germà escolaritzat també es pot posar malalt, i què carai! ens hem d’immunitzar d’alguna forma, no?

  6. 26 novembre 2009 , 18:25 | Enllaç permanent

    Efectivament, aquesta mamà té raó. Però és molt probable que ella no fora a la escoleta fins a passats els dos anys. La gent confon dos conceptes fonamentals: a) si els pares treballen, òbviament, el seu bebè haurà d’anar a la guarderia; cal escollir una bona i amb bons professionals, que els hi ha i molts. b) el bebè que pot quedar-se a casa (la situació ideal) però que amb el temps s’ha convertit en un estigma “si no ho duus a la guarderia no s’estimularà ni socialitzarà correctament”. La mare que no ho duu es veu com un monstre rar ja que el seu “fill es quedarà ximple”. Les guarderies existeixen perquè els pares treballen i no perquè el nen la necessiti. És un mal menor dins de la nostra eixelebrada vida

  7. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    26 novembre 2009 , 19:23 | Enllaç permanent

    Tens tota la raó, Ariadna (hooooooola!). Jo mateixa m’he regalat un any sencer per estar amb el meu quart fill totes les hores del dia, i ha estat un plaer.

    Però les escoletes tenen molt sentit tal com vivim avui. Fan una tasca imprescindible, prou ben feta i massa poc reconeguda. Els meus fills hi han anat sempre la mar de feliços. Demonitzar-les i espantar la gent que hi confia segur que no és el camí per millorar la salut emocional de tots plegats.

  8. Mey's Gravatar Mey
    27 novembre 2009 , 16:53 | Enllaç permanent

    Tinc quatre fills que van entrar directament al cole a p3, sense passar per guarderia. Anàvem cada dia al parc i van fer alguns amics que encara conserven. No van tenir cap problema d’adaptació quan van entrar al col.legi. Si esculls estar a casa, com jo vaig fer, és molt gratificant estar amb els teus fills en aquests anys.
    Respecto totes les opcions i cadascú fa el que pot per compaginar però jo crec que es un regal pels fills que un dels pares estigui amb ells quan són petits. Vius d’un sou, veritat, però renuncies a alguns extres que tindries si guanyessis un altre.A mi, em compensa.

  9. Sílvia's Gravatar Sílvia
    1 desembre 2009 , 16:44 | Enllaç permanent

    Mey, tú mateixa ho has dit, si esculls estar a casa… però és que hi ha gent que no pot escollir, jo,per exemple, no puc ni plantejar-me fer reducció de jornada… bé, si que podria, però no arribaríem a fi de mes… Nosaltres necessitem els 2 sous i no precissament per extres… si de veritat t’ho pots permetre, enhorabona, a mi m’hagués agradat tenir, com a mínim, un any d’excedència, però quan no es pot, no es pot.
    I té raó el Dr. Santi, jo vaig començar l’escoleta amb 2 anys, quan va nèixer la meva germana, perquè li va recomenar el meu pediatra a la meva mare…

  10. Anna's Gravatar Anna
    24 març 2010 , 10:44 | Enllaç permanent

    Tots aneu a parar al mateix lloc: les escoles bressol les necessiten els pares, no els nens.
    Tots justifiqueu les escoles bressol pq treballen els dos progenitors. Bé, és aixi. Però no vol dir que sigui el millor per als nens.
    Espanya és dels paisos que més escoles bressol té. Als paissos nòrdics gairebé no n’hi ha.
    Als EEUU no pots portar un nen menor de 3 anys a l’escola bressol més de 3 hores, i no el pots deixar a menjar. Consideren que els nens tant petits han d’estar amb els pares. El problema és que no donen opció, si has de treballar, et fots.
    A nosaltres ens donen l’opció, però és un error (tota la comunitat pediàtrica, psicològia i psiquiàtrica hi estan d’acord), pensar que és bó per als bebès anar a l’escola bressol.
    Doncs això: una cosa és el que necessita el nen, i l’altre el que necessitem els pares.
    I per aquest motiu l’escolarització no és obligatòria fins als 6 anys.
    Jo tinc la necessitat econòmica de treballar, i per això porto la meva filla a l’escola bressol. Però sé que per ella el millor seria estar a casa amb mi. I a qui malaeixo és a la societat en al que vivim, que no em permet fer de mare com va fer la meva mare i la meva àvia, i la meva besàvia, i la meva rebesàvia…

  11. Montse's Gravatar Montse
    24 març 2010 , 13:24 | Enllaç permanent

    Sóc l’unica que pensa que les escoles son bones per als nens, la meva filla ha aprés moltissim a l’escoleta i hi va encantada de la vida, i que les dones que tenim fills tenim el dret de ser més que mares? També som persones amb dret a tenir vida professional.
    La meva professió i la meva feina també formen part del meu jo, i no se si podria viure essent les 24 hores del dia només mare. I pensant així tinc el dret de ser mare? (es preguntaràn alguns)
    Doncs si senyors, per que a mi no em sembla que la meva filla pateixi gens quan la deixo a l’escoleta mentre jo em dedico a treballar, forjar el meu futur (i el seu) i realitzar-me complementant el que ja sento com a mare.
    Perdoneu si precisament el que no vull ni per mi ni per la meva filla es ser com la meva avia o besàvia…

  12. Clara's Gravatar Clara
    24 març 2010 , 15:02 | Enllaç permanent

    Montse, m’encanta el teu missatge! completament d’acord amb tu.

    És més, tampoc crec que quan estàs 24h amb els teus fills hi estiguis bé. Com tampoc estàs bé 24h amb la parella. Convé que cadascú tingui el seu espai i les seves relacions i amistats.

    Sí és veritat, que potser de petits, amb poques hores a l’escola, en fan prou. Però una mica, va bé.

    Jo treballo, però crec que, si no treballés, unes horetes al matí li portaria igual: repeteixo: per ella i per mi, per les dues.

  13. mirins's Gravatar mirins
    1 desembre 2010 , 0:29 | Enllaç permanent

    El que fóra ideal, però gairebé impensable amb els temps que corren, és que la mare o mare/ pare poguessin agafar un baixa per maternitat llarga. Almenys fins que el nano es relacioni amb l’entorn des del propi conscient. Posem cap a l’any i mig o dos.

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca