Maleït Darwin

dimecres, 25 novembre

La nevera de casa teva està presidida per un imant que diu: “Si la teoria de l’evolució fos certa, les mares tindrien tres braços”.

Cada matí despertes les criatures, et dutxes en un tancar i obrir d’aixeta (et rentes les dents sota el raig d’aigua, mentre actua el suavitzant dels cabells), prepares els bols de llet amb cereals, et penges el petit del pit perquè vagi mamant mentre tu respons quatre mails de feina, revises les quatre motxilles, els recordes una i dues i tres vegades que agafin els entrepans del berenar, deixes que la gran et remeni l’armari a la recerca d’un jersei que aviat passarà a ser propietat exclusiva d’ella, demanes al mitjà que ajudi el mitjanet a posar-se els calçotets abans que els pantalons, reculls cinquanta-quatre peces de roba bruta escampades pel parquet, preguntes als tres fills que ja no mamen si han oblidat on és el cubell de la roba bruta, els dius cridant que no cridin tant de bon matí, omples dues bosses d’escombraries antibactèries amb les deixalles que creixen com bolets en els racons més insospitats del pis, busques i trobes el llibre que el mitjanet ha de tornar avui sens falta a la biblioteca de l’escola i, ves quina cosa, comproves que continues tenint un sol braç a cada banda.

És llavors quan maleeixes els ossos del senyor Darwin, amb permís dels micos i de la mare que els va parir.

5 Comentaris a Maleït Darwin

  1. Alba Padro's Gravatar Alba Padro
    25 novembre 2009 , 6:51 | Enllaç permanent

    Juas,juas Eva! jo sempre he dit que al ser mare t’hauria de sortir un parell de braços extres!juas,juas quina sort tenen els pops!

    un petó

  2. Berta's Gravatar Berta
    25 novembre 2009 , 16:03 | Enllaç permanent

    És ben bé així…je,je,je però, i la satisfacció d’anar cap a la feina amb tot controlat?? Tenim un cervell privilegiat ple de calaixets, un per cada fill, un altre pel marit, pel banc, per la feina, per la nevera, etc…. i escolta vas obrint i tancant tot ben guardadet i recollidet que no s’ens oblidi res!!!!

  3. David Viñas's Gravatar David Viñas
    25 novembre 2009 , 16:20 | Enllaç permanent

    Descomptant-li dues criatures, el parquet i el suavitzant dels cabells, jo faig això mateix que dius cada matí i tampoc no tinc tres braços. Ah, i sóc home. És més, de vegades fins i tot faig això amb un xiclet a la boca. Així que reclamo el meu dret a queixar-me, també, de Darwin.

  4. Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
    25 novembre 2009 , 17:58 | Enllaç permanent

    Ostres, David, això teu encara té més mèrit: no diuen que els homes sou incapaços de fer dues coses a la vegada?

  5. 5 desembre 2009 , 13:08 | Enllaç permanent

    ¿No será cosa del nombre de pila? A mi me pasa como a mi tocayo, con un descarte más: el pecho, a la de 11 meses, Blanca, se lo sigue dando su madre antes de irse a trabajar… pero todo llegará.

    Molt divertits els comentaris, Eva, pero el pobre Darwin no tiene la culpa :-))

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca