La noia del temps – Premi El Vaixell de Vapor 1996

dimarts, 3 novembre

Cruïlla, 1997.
Traduït al castellà (Ediciones SM) i al portuguès de Brasil (Ediçoes SM).

A l’Iris, una noia de tretze anys, li toca fer les prediccions meteorològiques en un telenotícies de l’escola. Com per art de màgia, les seves prediccions sempre es compleixen. En pocs dies l’Iris aprèn per què el cel és blau,què és una calamarsada o què passa quan plouen granotes. També aprèn que la vida no és sempre com voldríem, que fer-se gran porta maldecaps i que l’amor pot tenir gust de xocolata desfeta. I, sobretot, descobreix que no plou mai a gust de tothom.

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>