Groc, groc, groc

divendres, 20 novembre

A l’escoleta faran la festa del color groc. Després tocarà la del blau, la del vermell i la del verd, però la primera és la del groc, groc, groc és el vestit que porto, groc, groc, groc és tot el que jo tinc.

Els nens, és clar, hauran d’anar vestits de color groc de cap a peus. El jersei rai, que en tens un heretat dels germans, però de pantalons no en trobes cap. Potser se’ls va trencar la goma, als que van fer servir els germans per a les respectives festes del color groc. Passa de tant en tant: agafes uns pantalons de la caixa on guardes la roba per reciclar i t’adones que la goma ha fet figa. La podries canviar, si sabessis cosir, però no és el cas. I tampoc cal abusar de les àvies per salvar uns pantalons que a hores d’ara ja deuen estar prou amortitzats. A la brossa, doncs.

No li vols comprar uns pantalons grocs, els trobes horribles. N’hi posaràs uns de color taronja, i avall. De fet, és més que probable que el nen estigui malalt el dia de la festa del color groc. L’escoleta és com el gimnàs: un lloc que subvenciones a distància, sense anar-hi gairebé mai.

Però potser, ni que sigui per casualitat, arriba el dia de la festa i el nen es desperta sense febre. Sense febre i sense pantalons grocs, pobret. Encara li crearàs un trauma, i confondrà per sempre més el color de les taronges i el de les llimones. Tot per la teva gasiveria.

Un dimecres, a l’hora de dinar, entres en un prénatal. Hi ha uns pantalons grocs per 16 euros amb 90 cèntims. No són gaire cars, però tampoc te’ls regalen. I el teu quart fill ja té pantalons per donar i per vendre. De tots colors. Excepte d’un, ves quina cosa. Miraràs si li trobes uns leotardos o unes malles, que ja faran el fet i no valdran tant.

El dijous entres en un basar xinès. En aquests regnes del mal gust tenen roba a preus tirats, i justament perquè són regnes del mal gust, pot molt ben ser que hi venguin pantalons infantils de color groc. Però no ho comproves: en surts cames ajudeu-me, alarmada per tanta lletjor. Et promets que no hi entraràs mai més, mentre et treus el barret que no portes davant el poeta que va ensenyar el seu fill a odiar les flors de plàstic. La poesia és això, sí senyor.

El divendres et visiten els remordiments. T’has gastat 40 euros en un jersei per a tu que no necessitaves i negues al teu fill els 17 euros encara no que valen uns pantalons grocs. Les mares dels seus companys de classe l’assenyalaran amb el dit: mira el nen mig groc mig taronja, la seva mare no només no el ve a buscar mai, sinó que ni tan sols li compra uns pantalons grocs per a la festa del color groc.

I, ben mirat, tampoc és tan mal color, el groc groc groc és el vestit que porto. La gent del teatre en fuig, però tampoc sembla que el teu fill tingui fusta d’actor. Groc, groc, groc és tot el que jo tinc.

Divendres a la tarda, t’escapes de la feina com l’addicte que baixa a fumar i corres cap al prénatal. Els pantalons grocs de cotó són passables però, posats a fer, t’agraden més els de pana, que tenen un pollet brodat en una de les butxaques. Un pollet de color de pollet, groc com un sol d’estiu. Si el nen ha de tenir uns pantalons grocs, és millor que semblin comprats per macos, no pas per grocs. Et quedes els de pana, doncs: 26 euros amb 90 cèntims. Més quatre bodis i quatre parells de mitjons.

La broma t’ha costat seixanta euros, però la satisfacció que sents ara mateix no té preu. Perquè t’agrada el color de la truita i el teu amic és un cuiner.

5 Comentaris a Groc, groc, groc

  1. 20 novembre 2009 , 13:02 | Enllaç permanent

    Molt bonic, Eva, aquests pensaments inspirats amb el groc i l’escoleta. Et felicito!
    Gràcies,
    Victòria

  2. Alba Padró's Gravatar Alba Padró
    20 novembre 2009 , 15:39 | Enllaç permanent

    Calla, calla que jo l’he de vestir d’aranya!! i de roba d’aranya que no sigui d’spiderman en sembla que no en venen!

  3. Arantxa's Gravatar Arantxa
    20 novembre 2009 , 20:38 | Enllaç permanent

    Sempre dient les veritats…. Si et consola, a l’escola dels meus fills, la petita, per la setmana del Carnastoltes té una “activitat” boja cada dia de la setmana, un dia un mitjó de cada color, un altre alguna cosa relacionada amb el tema del Carnastoltes… un altre un nas vermell o coses per l’estil… i jo buscant els petits detalls com una poseïda…

  4. Berta's Gravatar Berta
    23 novembre 2009 , 11:08 | Enllaç permanent

    Arantxa, multiplica això per tres i cada un amb una cosa diferent!!! Quan a un l’hi toca un mitjó de cada color, a l’altre un barret i a l’altre un davantal, per exemple i així 5 dies amb diferents coses. Divertidíssim….

  5. 25 novembre 2009 , 19:38 | Enllaç permanent

    Molt divertit Eva!!! I quina mandra que em fa la setmana de Carnestoltes i haver de pensar cada dia…. que no poden fer les disfresses a l’escola com feiem nosaltres quan erem petits!!!

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca