Per més Nobel que tinguis

dissabte, 10 octubre

Diria que no sóc de la mena de gent que s’acosta com sigui als triomfadors (tampoc és que m’atreguin especialment els poetes de mala mort, ep), però ja he conversat de tu a tu amb tres premis Nobel de literatura, i a quatre més els he adreçat preguntes en rodes de premsa, molt concorregudes justament perquè l’escriptor en qüestió havia estat tocat per la vareta de l’Acadèmia Sueca. Això denota, u, que ja tinc una edat (i fa anys i panys que em dedico al periodisme literari), i dos, que no pots estalviar-te els imperatius promocionals ni tan sols quan t’han donat el Nobel. Al contrari: el guardó suec et condemna a ser una persona amb altaveu incorporat. Una situació paradoxal per a aquells autors solitaris, tímids i més aviat antisocials que viuen per escriure però no saben ni volen anar d’escriptors per la vida.

No consta enlloc que els bons escriptors hagin de ser simpàtics, ni que hagin de saber posar cara de foto. Estem parlant d’escriptors, no pas d’actors de Ventdelplà ni de presentadors del telenotícies (sí, ja ho sé, hi ha presentadors del TN que fan novel·les: aquests no guanyaran mai el Nobel). Però el mercat és el mercat, les editorials no són oenagés i no està el panorama com per jugar a fer de Salingers. Si vols dur els cabells llargs, has d’aprendre a conviure amb les puntes obertes. Si vols consagrar-te a escriure, has de tenir clar que després de parir cada llibre et tocarà sortir de casa amb un somriure per corbata, confiant que ràdios, teles, diaris, revistes i blogs t’ajudaran a donar a conèixer la criatura.

Una de dues: o optes per l’estil Larsson de morir-te en acabar la feina (no t’ho recomano: podries prendre mal), o hauràs de passar per l’adreçador de la promoció llibresca. No se n’escapen ni els Nobel.

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>