El després és ara

dimecres, 31 desembre

Hem estirat amunt i avall, del dret i del revés, per la dreta i per l’esquerra, el tòpic segons el qual Frankfurt 2007 marcaria un abans i un després. S’acaba l’any i Frankfurt 2007 ja és història. El després és ara, encara que sembli mentida. I què tal? Doncs prou bé, gràcies.

Aprovem a Frankfurt però suspenem a l’escola

Hem superat la cita alemanya amb una nota molt millor de la que treuen els alumnes catalans en els informes que avaluen l’estat actual de l’ensenyament. Val a dir que tampoc cal córrer gaire: educativament parlant, som a la cua d’Europa. I ho pagarem car. A còpia d’igualar el nivell abaixant el llistó, correm el risc de carregar-nos un sistema que permetia l’accés igualitari a la universitat.

Doncs això: la cita de Frankfurt va anar de conya, malgrat la sobredosi de polítics que es van apuntar a la festa amb aquella alegria. Digueu-me ingènua, però jo em pensava que els cops de colze per sortir a la foto eren una metàfora, no pas una descripció literal. Fins que, en plena Buchmesse, vaig patir les trepitjades de càrrecs institucionals que embogien davant l’objectiu d’una càmera. Si calia clavar una empenta a un escriptor per col·locar-se ells en primer pla, no s’ho pensaven ni tres segons.

Amb tants consellers per metre quadrat a la Fira del Llibre de Frankfurt, durant uns dies Catalunya es devia governar tota sola. I què. Tenim una cultura que ens permet anar pel món amb la cara ben alta, amb independència, sense complexos. Però de vegades em temo que el país (aquest país desendreçat, en paraules de Salvador Cardús) és massa important per deixar-lo en mans dels polítics.

El poder de la ficció i el gat escaldat

Entre els triomfadors indiscutibles de Frankfurt hi ha Jaume Cabré, Albert Sánchez Piñol, Maria Barbal… i Quim Monzó. El discurs inaugural de l’escriptor va despertar elogis unànimes, i a sobre diuen que va trencar motlles. Mira que bé.

Encara em sorprèn que els polítics aplaudissin les paraules monzonianes en lloc de donar-se per al·ludits. Jo hauria jurat que, com qui no vol la cosa, l’amic Monzó les anava fotent. Que els tocava el crostó, vaja. Però els presidents, consellers, ministres i altres paios amb corbata presents a la cerimònia ho van encaixar amb esportivitat. O es van creure que el que explicava en Monzó era, en efecte, un conte. Un text de ficció i, com a tal, inofensiu. Ai, senyors: no hauríem de menysprear mai el poder de la literatura.

La traducció del discurs inaugural a l’alemany estava tan ben feta que els germànics van esclatar a riure al mateix temps que els catalans quan el conferenciant va donar projecció internacional a la polla xica, tica, mica, camacurta i ballarica.

En canvi, al principi en Monzó es va presentar al món com un escriptor “català i, per tant, gat escaldat”. Aquí els alemanys no van ni somriure. El gat escaldat va provocar una riallada còmplice únicament catalana.

Els llibres, la vida i les espècies protegides

Un dels llibres més importants i oportuns que han sortit darrerament al mercat és La lectura i la vida, d’Emili Teixidor. Editat per Columna, recull una sèrie de textos i ponències sobre la intensitat del plaer lector i les dreceres per arribar a l’orgasme. Si no fos que no combrego gaire amb les lectures escolars obligatòries, diria que aquest volum s’ha de llegir per decret a les escoles, però no tant a les aules com als despatxos dels mestres. L’Emili (convençut que “llegir és viure molt més i molt millor”, perquè “la lectura omple i afegeix valor a la vida”) sap com fer-s’ho per despertar el cuquet pels llibres, i ofereix estratègies ben útils als docents que aspiren a encomanar el gust per la lletra impresa.

Malgrat tots els malgrats, encara queden a les escoles catalanes una bona pila de mestres amb vocació i amb il·lusió, motivats per fer la feina ben feta. No cal dir que són exemplars a protegir, vist com està el pati. La seva extinció seria la nostra pitjor derrota.

(publicat a la Revista d’Òmnium, hivern 2008)

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>