Espanyola, jo?

dijous, 11 setembre

O combatem l’onada d’espanyolisme que ens amenaça, o ja haurem nedat prou. Potser sí que una possible reacció per no morir ofegats és ressuscitar la Crida a la Solidaritat. Però convindria que la muntessin uns altres, no pas els qui la vam tastar en primera persona.

De manifestos tronats i altres campanyes

Quina mandra haver de dedicar tinta al nou manifiesto per no sé què d’una llengua comuna, gairebé tres dècades després d’aquell Manifiesto de los 2300 que va portar tanta cua. El pitjor no és la constatació que estem encallats en el temps; el pitjor, digueu-me pessimista, és tenir la sensació que, lingüísticament parlant, no tornarem a estar mai tan bé com havíem arribat a estar. Sí, d’acord: la situació dels anys vuitanta i noranta del segle passat no era per tirar coets, tampoc. Però vist el panorama actual i les perspectives de futur, se’m dispara la nostàlgia.
Parlant de nostàlgia. La campanya de rebaixes d’estiu dels grans magatzems que la meva àvia coneixia com a Tall Britànic picava l’ullet al passat tot recuperant els anuncis que van anar protagonitzant les estrelles televisives de cada temporada. Visca el reciclatge. L’única cara nova era la de la model Martina Klein. Doncs bé, tinc gravades les frases que vaig sentir pronunciar el mes de juliol en els espots emesos per TV3: “Ningunas rebajas como éstas. Este año, las rebajas de El Corte Inglés, millors que mai”.¿És aquesta, pregunto, la llengua comuna que diuen que hem de defensar?

Boti, boti, boti, pobre d’ell el qui no boti

D’uns mesos ençà, vivim una febrada espanyolista que m’acabarà afectant fins i tot a mi. Qualsevol dia em veureu embolicada amb una tovallola rojigualda, ara que ja tinc ben descolorides les estelades que va repartir el diari Avui fa uns quants estius.
Em va costar fer entendre als meus fills per quins set sous a casa no anàvem a favor de la selecció espanyola de futbol, per més que hi juguessin Xavi, Puyol, Cesc Fàbregas i companyia. Els vaig convèncer d’aquella manera. Al cap de pocs dies, no em vaig veure amb cor d’advertir-los que una victòria de Rafa Nadal a Wimbledon tornaria a desfermar perillosament l’eufòria nacionalista espanyola, i ja tenim els nanos animant el manacorí davant la tele amb crits de “vinga, Rafa” (adaptació nostrada del força més estès vamos, Rafa).
Acabada una final de cinc hores que tothom va qualificar d’èpica, als periodistes esportius del país del costat els va faltar temps per relacionar, amb figures retòriques no menys èpiques, la gesta del tenista amb la de l’equip vermell (que no roig) a l’Eurocopa de futbol. Per no aigualir la festa a ningú, vaig esquivar l’empatx patriòtic a cop de zàping, i en paus.
L’esport és l’esport i la política és la política, però el Barça és més que un club i l’espanyola, ai, és més que una selecció. En qualsevol cas, no sóc l’única que confon tots dos termes. Ho fa des del veí de baix fins al president Montilla, autor d’un article que criticava i alhora contribuïa a l’esmentada confusió.
Ben mirat, si l’esport només fos esport, no tindria ni la meitat de gràcia.

L’asteroide que caurà del cel el 2014

Potser heu sentit a parlar d’un referèndum que s’ha de celebrar el 2014. Però potser us ha passat per alt una notícia que recupero via Google: un asteroide de grans dimensions podria xocar contra la Terra justament el 2014. Ho van alertar fa cinc anys un grup d’astrònoms nord-americans als seus col•legues britànics.
Diuen els experts que l’impacte d’aquest asteroide contra la Terra podria tenir l’efecte de vint bombes atòmiques com la d’Hiroshima, poca broma. Ara bé, les probabilitats que s’arribi a produir una col•lisió catastròfica són ínfimes: una entre 909.000. Tenim, doncs, l’estadística a favor. Però som catalans i estem curats d’espants: de més verdes en maduren.
La data del potencial impacte és el 21 de març del 2014. Si hem de convocar un referèndum per la independència, oblidem-nos de l’11 de setembre i fixem-lo abans del 21 de març. Imagineu per un moment que els polítics es posen d’acord (ja són ganes d’imaginar coses rares) però després el plebiscit no es pot dur a terme perquè un asteroide capritxós ens aixafa la guitarra, i tururut.

(publicat a la Revista d’Òmnium, tardor 2008)

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>