Ens desemprenyem?

dimecres, 23 abril

El català emprenyat era només un,era en realitat un català optimista o era simplement un invent mediàtic? Mentre juguem a buscar aquest compatriota misteriós, cada dia ens regalen un nou motiu per a l’emprenyamenta. Però dissimulem la mar de bé, rient per no plorar.

El govern espanyol vol que liparlem en ídem

Ho veig i no m’ho crec, que diria un castellà. El 13 de març del 2008, un fotimer d’anys després de la mort del dictador i en una suposada Espanya plural, el ministeri de Cultura del govern Zapatero adreça una carta a la Comissió de la Dignitat on adverteix que l’escrit enviat per l’entitat al ministeri “s’hauria d’haver presentat en castellà”, per evitar “qualsevol possible error d’interpretació”. Un tal José Ramón Cruz Mundet, subdirector general dels Arxius Estatals, insta la Comissió de la Dignitat a “arreglar el defecte esmentat”, o sigui, a fer-los arribar una traducció a l’espanyol del text en què Josep Cruanyes i companyia reclamen per enèsima vegada el retorn de tots els papers de Salamanca en compliment de la llei del 2005.

En teoria, el ministeri té una empara legal per demanar que li parlin en cristiano, coño: l’article 36.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. No seré jo qui s’entretindrà a comprovar si l’article en qüestió diu el que diuen que diu, tinc altra feina a fer. Però, en qualsevol cas, em sorprèn que se’ns prohibeixi adreçar-nos en la nostra llengua a l’Estat que, ara com ara, ens acull. Potser és que ja hem aconseguit la independència i, despistada com sóc, no me n’havia assabentat.

El vot català i les batusses republicanes

No, encara no som independents. Si Catalunya fos un Estat sobirà, a l’Espanya de després del 9 de març manaria Rajoy. El resultat electoral ens va dur a concloure que el famós català emprenyat era un i prou. Una deducció falsa: aquest curiós personatge no era cap invent mediàtic, jo mateixa en conec uns quants de carn i ossos i dents i ungles. Ara bé, el dia de les eleccions generals es va quedar a casa, o va optar per votar els candidats optimistes (malgrat tots els malgrats) perquè si ell no hi anava, els altres tornaven. També n’hi va haver algun, de català emprenyat, que el passat 9 de març va votar ERC amb el nas tapat. I que, al cap de tres dies mal comptats, gairebé es penedia d’haver acudit a les urnes, veient com se les fotien els dirigents del partit republicà els uns contra els altres. Com que de política hi entenc d’aquella manera, la meva primera reacció davant la baralla entre Carod i Puigcercós és de desconcert, per no dir d’indignació. Fins que coincideixo a la ràdio amb una colla de tertulians més ben informats. Argumenten que el debat intern és positiu, que forma part de la cultura democràtica, que les primàries sempre són millors que les successions a dit, que els republicans
estan intentant fer les coses de manera diferent… I em mig convencen, mira. Això sí: els líders d’ERC, siguin els qui siguin, han de tenir clar que les seves apostes estratègiques (llegiu segon tripartit) poden ser tan encertades com vulgueu, però salta a la vista que els estan passant factura.

L’àngel que arrasarà entre llibres i roses

Com qui no vol la cosa ja som a Sant Jordi, fum, fum, fum (ai, era així?). Novament, i que duri, sortirem al carrer a comprar llibres i roses, i l’endemà els diaris ens obsequiaran amb la llista dels títols més venuts. Però, senyors, aquest 2008 no hi ha misteri: des d’aquí podem avançar, amb un marge d’error que ja el voldrien tenir les enquestes electorals, que el llibre més venut serà, a anys llum del segon classificat, una novel·la en castellà. Amb nom i cognoms: El juego del ángel, de Carlos Ruiz Zafón. L’autor de La sombra del viento, per si cal recordar-ho. Què hi farem, és la llei del mercat. Tant per tant, l’editorial Planeta ja hauria pogut treure abans del 23 d’abril la traducció al català de la nova novel·la zafoniana. Així la derrota lingüística als rànquings de vendes hauria estat, no sé com dir-ho, menys humiliant.

(publicat a la Revista d’Òmnium, primavera 2008)

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>