Un país estrany

dimarts, 11 setembre

Som un país estrany, t’ho miris com t’ho miris. Quan la polèmica lingüística no existeix, ens la muntem solets. I quan es convida en una fira del llibre la cultura catalana, fem de l’obvietat una notícia de portada: resulta que hi aniran els escriptors en català. Qui ens entengui, que ens compri.

No és això, companya traductora, no és això

En una roda de premsa de Georges Moustaki a Barcelona (la capital catalana, per si cal recordar-ho), el cantautor anuncia que, com que no sap parlar en català, parlarà en francès. L’editor del seu llibre li fa un aclariment innecessari: li diu que, si vol, també pot parlar en castellà. Però Moustaki insisteix: com que no parla català, s’expressarà en francès. Mira que bé, penso jo, això sembla un país normal.

El miratge dura menys que la calma durant el primer tripartit. Moustaki parla en francès i la traductora ens tradueix les seves paraules… al castellà. Minuts més tard, quan s’obre el torn de preguntes, una periodista s’adreça al cantant en català. La traductora tradueix de mala gana la intervenció al francès i, tot seguit, ens demana que, per agilitzar la cosa, tinguem el detall de fer les preguntes en castellà, una llengua que Georges Moustaki entén. Així ella, que cobra per traduir, s’estalvia feina, i el cantautor constata que la conya aquesta del català fa més nosa que servei. Me’n vaig de l’acte amb ganes de compondre una cançó protesta.

Si parles en català, vigila que no et renyin

Segon exemple. En una taula rodona sobre Europa i els escriptors celebrada a Barcelona (la capital catalana, per si cal recordar-ho), la moderadora del debat, la periodista Margarita Rivière, fa abans que res un aclariment innecessari: “Els qui parlen en català que parlin en català i els qui parlen en castellà que parlin en castellà, com vulguin”. Prenen la paraula els ponents: Baltasar Porcel parla en català, Carme Riera parla en català, Sergio Vila-Sanjuán parla en català, Miquel de Palol parla en català i Eduardo Mendoza comença parlant en català. La moderadora l’interromp, mig renyant-lo: “He dit que podíem parlar en castellà si volíem, i veig que aquí ningú parla en castellà”.

En Mendoza, que és tot un cavaller, accedeix a canviar d’idioma i fa la seva primera intervenció en castellà, no fos cas que l’acusessin de fer país o d’algun delicte pitjor. Però els següents cops que agafa el micròfon, l’escriptor s’expressa en català, fins i tot quan li demanen que expliciti les seves raons per no anar a Frankfurt.

El sentit comú dels suposats marginats

I aquí volia anar a parar. Els grans damnificats pel debat sobre la presència catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt són els autors catalans que escriuen en castellà. No pas perquè finalment no vagin a Alemanya, sinó perquè se’ls ha utilitzat com una mala cosa.

El maig del 2005, quan encara no prevèiem el merder en què derivaria tot plegat, vaig fer una entrevista a Javier Cercas sobre la cita de Frankfurt. Ja llavors, l’escriptor deia: “No tinc cap interès per anar a Frankfurt, i trobaria molt lògic que no m’hi convidessin, perquè sé que hi ha molts escriptors catalans que necessiten molt més que jo una ajuda promocional a l’estranger”. I també: “Si del que es tracta és de provar de promocionar a literatura catalana, només hi han d’anar els que escriuen en català. És molt probable que, des del punt de vista comercial, el més convenient sigui que només hi vagin els autors que escriuen en català, perquè són evidentment els que menys oportunitats tenen de donar-se a conèixer fora, de ser traduïts”.

És a dir: abans que comencessin a usar i abusar dels seus noms fins al cansament, els escriptors catalans en castellà feien gala d’un sentit comú que la majoria d’ells han sabut mantenir malgrat els intents polítics i mediàtics de fer-los aparèixer com uns pobres marginats, víctimes d’un complot nacionalista o catalanista o terrorista o vés a saber què.

(publicat a la Revista d’Òmnium, tardor 2007)

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>