Identitats i altres misèries

dilluns, 23 abril

“¿És catalana tota la cultura que produeixen els catalans?”, es pregunta Patrícia Gabancho en un llibre oportú que pronostica, ai!, la futura extinció de la cultura catalana. ¿Segur que el millor remei és enterrar els debats sobre qui som i qui volem ser?

Qui perd els orígens acaba al contenidor

Benvinguts a la Catalunya postnacional, on la paraula identitat fa més nosa que altra cosa. El conseller Joan Manuel Tresserras, gens sospitós d’espanyolisme, va deixar clar així que el van nomenar que ell no exerciria una política identitària, de cap manera. Esquerra Republicana ha optat per anestesiar el debat identitari i anar fent, que l’oportunitat d’estar al govern bé paga la pena. Veig a venir que un dia d’aquests m’arribarà un fill plorant perquè li han dit identitari al pati de l’escola. El drama és que no sabré com consolar-lo.

Em conviden a una taula rodona sobre identitats. No diuen enlloc que sigui un acte clandestí. Sóc conscient que això avui no toca, però m’arrisco a anar-hi. Sempre m’ha agradat nedar a contracorrent, i així em va.

En Salvador Cardús afirma que la identitat és transformable. Que no és veritat que qui perd els orígens perd la identitat. I que som allò que ens deixen ser. A aquestes alçades de la pel·lícula, l’únic que compartim els catalans és l’etiqueta, la marca de fàbrica. No cal que ens aturem a mirar-ne la composició, si no ens volem endur sorpreses. En paraules d’en Cardús: “La identitat no és un contingut, sinó un contenidor. Més val que no ens preguntem què hi ha dins”.

Torno cap a casa rumiant si la identitat catalana deu ser un contenidor verd (de vidre), groc (de plàstic) o blau (de cartró). Què t’hi jugues que ens toca el contenidor gris: som un poti-poti de residus no reutilitzables.

Traduccions al català: hem viscut temps millors

Els llibres són negoci, sens dubte. La prova és que se’n publiquen a carretades. I, que jo sàpiga, les editorials no són oenagés.

Òbviament, editar en castellà és més rendible que fer-ho en català. És una qüestió de números que pot entendre fins i tot la gent de lletres. El mercat potencial de parla espanyola és molt més ampli que el de parla catalana.

Això no és notícia: ells sempre han estat majoria. Però fa uns anys es publicaven traduccions de novel·les estrangeres al català i se’n venien una xifra raonable. Ara, en canvi, treure en català un llibre del suís Peter Stamm, posem per cas, resulta econòmicament inviable. M’ho assegura l’editor Jaume Vallcorba, que ha passat a públicar les novel·les d’aquest autor només en castellà.

M’agrada prou Stamm per llegir-lo en la traducció espanyola d’Acantilado, però enyoro -i com!- aquell temps no tan llunyà en què podia llegir Peter Stamm en la versió catalana de Quaderns Crema.

La cultura espanyola de Catalunya és això: espanyola

Tan tranquils que estàvem en aquesta Catalunya postnacional, i ve una argentina a esvalotar-nos el galliner. A sacsejar-nos una mica, no fos cas que ens haguéssim adormit sobre els llorers. I qui diu els llorers diu els càrrecs del govern tripartit. Que, posats a canviar d’identitat, ja no és ni tripartit: ara és el govern d’entesa. És a dir, el govern Montilla.

El cas és que Patrícia Gabancho ha publicat El preu de ser catalans (Meteora), un llibre que a hores d’ara ja deu d’haver llegit tothom que aspira a ser algú en aquest país petit.

Com qui no vol la cosa, la Gabancho deixa anar que no és cultura catalana tota la cultura que es fa a Catalunya. La periodista aporta arguments capaços de convèncer els més escèptics. Suposo que hem fet tard, però jo correria a enviar un exemplar del llibre als responsables de la Fira de Frankfurt: aniria bé que els nostres amfitrions sàpiguen d’una vegada què coi és això de la cultura catalana, encara que nosaltres, pobres convidats d’honor, tinguem un embolic identitari de ca l’ample.

(publicat a la Revista d’Òmnium, primavera 2007)

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>