Així ens va

dilluns, 11 setembre

Deu ser cert que tenim el país que ens mereixem, i l’Estatut que ens mereixem, i els polítics que ens mereixem, i la cultura que ens mereixem. No vull semblar pessimista, però salta a la vista que ens mereixem més aviat poquet.

Se’n va la dermatòloga i arriba el CCCB

La notícia cultural de l’any és que Caterina Mieras ja pot tornar a exercir de dermatòloga, que diuen que ho fa tan bé. Almenys Ferran Mascarell (que potser també té els dies comptats: això de la política és una feina de treball temporal) sap de què parla quan parla de cultura.

En el seu reduït mandat, l’encara conseller ha pres alguna decisió tan discutible que els més tremendistes gairebé han enyorat la senyora Mieras. Ja és tradició: cada nou titular de Cultura de la Generalitat ens ha dut a enyorar poc o molt l’anterior. El d’ara és un gestor de solvència contrastadíssima, però ha comès la gosadia d’encarregar l’exposició central sobre la cultura catalana de la Fira del Llibre de Frankfurt 2007 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), un organisme que depèn de la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona i que fins avui no s’ha caracteritzat precisament per la seva sensibilitat cap a la cosa nacional. Com s’ha dit i repetit, és prou simptomàtic que tingui unes sigles amb tres lletres ces i que cap d’elles remeti a Catalunya.

No dubto que la mostra quedarà molt maca: el CCCB hi té la mà trencada, a muntar exposicions. Però el contingut, ai, fa patir una mica més. Digueu-me desconfiada i l’encertareu. Els editors catalans van remoure cel i terra per aconseguir la invitació d’honor a Frankfurt, i em temo que al final la reina de la festa serà l’Espanya plural.

L’esperit del Fòrum a Frankfurt

José Montilla ha tornat a embolicar la troca lingüística afirmant que la cultura catalana també s’ha de presentar a Frankfurt en castellà. Segons el candidat socialista, no podem marginar els creadors catalans que s’expressen en castellà, pobrets, ells que són tan bons minyons. Hem d’apostar per la multiculturalitat i la diversitat i blablabla. Si pot ser, afegeixo jo, amb millors resultats que els del desaprofitat (i ràpidament oblidat) Fòrum 2004.

Coincidint amb les declaracions montillesques, Esquerra Republicana de Catalunya va presentar una moció al Parlament que instava l’executiu de Pasqual Maragall a fer explícita la seva aposta per la literatura catalana a Frankfurt. La moció, consensuada amb Convergència i Unió, exigia a la Generalitat que només enviés a la fira alemanya escriptors en català. Però, a l’hora de votar-la, dinou diputats d’ERC i CiU van fer campana. Conclusió: va ser rebutjada amb els vots en contra de PSC, PP i ICV-EA. Els periodistes d’El Mundo es devien fregar les mans mentre redactaven el següent titular: “El castellano estará en Frankfurt”.

ERC va al·legar l’endemà que Josep-Lluís Carod-Rovira i Marina Llansana tenien justificació mèdica, i va atribuir a Unió Democràtica de Catalunya el gruix de les absències que van impedir l’aprovació de la moció. També eren vés a saber on cinc diputats convergents, entre els quals Artur Mas. Senyal que la cultura els importa tant com a mi la lluita lliure.

Frankfurt 2007 està de pega. No cal ni que ens posin pals a les rodes, que ja ens entrebanquem solets.

La nostra vida en 65 minuts

El guionista Albert Espinosa, a qui no tinc el gust de conèixer, m’envia un mail per demanar-me que vagi a veure la pel·lícula La teva vida en 65′, escrita per ell i dirigida per Maria Ripoll.

Com que sóc obedient de mena i, ves per on, tinc un parell d’hores lliures, li faig cas (per sort: la cinta s’ho val). A la ciutat de Barcelona la passen a nou cinemes, però tan sols en un d’ells en versió catalana. Em desplaço, quin remei, fins al Renoir Les Corts, tot i que és la sala que em queda més lluny. No tinc tirada cap als barris alts, què voleu que us digui.

Sí, és cert: tenim el país que ens mereixem. Com és cert que estem ben apanyats. Ens queixem que pocs cinemes projecten les còpies de Harry Potter en la nostra llengua, però resulta que hem de fer un esforç fins i tot per veure en català les pel·lícules catalanes que llueixen entre els crèdits el logotip de TV3.

I així ens va.

(publicat a la Revista d’Òmnium, tardor 2006)

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>