Xof (1998)

dijous, 1 gener

Em poses a cent, tirant curt. Et miro i perdo el món de vista. I això que entre tu i jo hi ha una cortina de plàstic transparent, una mena d’escut contra admiradores fanàtiques. Perquè et mirin sense tocar-te, sense grapejar-te del dret i del revés. Ben fet: no et deixes grapejar a canvi de res. No dónes plaer de franc. Qui et vulgui posseir, que pagui.

Sé que no et tindré mai. Que sempre seràs d’ella, d’aquesta rossa de mides delictives. Ja passa dels quaranta, la molt puta, però no els aparenta. A cop de bisturí, qualsevol té un cos danone. La veritat, no sé que li trobes. És tan perfecta que fa fàstic.

Tu, en canvi, tens una perfecció exquisida. No se t’ha encomanat 1a vulgaritat de la teva noia. No sé si dir-n’hi nòvia. A vegades penso que teniu una relació, com t’ho diria, poc carnal. Sovint us veig l’un per aquí i l’altra per allà, cadascú al seu rotllo.

Ara també esteu separats, pero en hores de feina ja se sap. La bata blanca et dóna un aire més interessant, si és possible. Ets l’elegància feta home. Ella qui sap on para, però a mi em tens ben a prop. ¿Pots veure’m, malgrat la cortina? ¿Em recordes? No et cal aquest instrument que portes penjat (parlo del fonendo, o què et pensaves) per escoltar els batecs embogits d’un cor que et desitja. El meu.

Sí, et desitjo. Que en fa, d’anys. Et despullaria aquí mateix, amb el teu permís. Per una vegada i sense que servís de precedent, m’estalviaria els preludis. I aniria al gra. Me’n moro de ganes. Tota jo sóc un bassal només de mirar-te. M’hi ofego. De poc m’han servit tants cursets de natació.

T’imagino en banyador, dret al límit d’una piscina, nedant en sec davant de trenta alumnes en remull. Si no nedo millor és perque no vaig tenir profes com tu. Per desgràcia, la vida no ens la fan a mida. Tu tens vocació de metge i no de monitor de poliesportiu. I jo nedo com una carxofa, amb els braços en creu i les cames obertes.

Amb tu les obriria encara més, les cames. Perquè m’hi entressis sencer i m’arrenquessis gemecs fins a deixar-me afònica. Et sé capaç d’exhaurir-me els orgasmes.

Això nostre ve de lluny. Recordo com si fos ara la primera vegada que et vaig veure. Tenia cinc anys acabats de fer i anava amb la mare de rebaixes. Escenari: vuitena planta d’uns grans magatzems. Ella remenava piles de roba a preus rebentats i jo em distreia mirant la gent. Em va cridar l’atenció una nena amb trenes, una mica més gran que jo, que portava un vestit groc amb un cor rosa al pit. El vestit era massa cursi, pero les trenes eren fantàstiques. Sí senyor: em deixaria créixer els cabells per poder dur unes trenes com aquelles. La mare em deia que els cabells llargs eren incòmodes i de mal pentinar, però segur que no n’hi havia per tant.

Vaig jugar a seguir la nena de les trenes, convertida en un punt groc bellugadís entre calces amb un vint per cent de descompte i cartells de pagui’n dos i emporti-se’n tres. Havia de concentrar-me molt per no perdre-li el rastre. I llavors et vaig veure. Imponent. Tan ben plantat com ara: per a tu no passen els anys. Va ser un amor a primera vista.

No t’enganyis creient que era un amor infantil, innocent, pur. Ja en aquell moment vaig notar unes pessigolles i uns fogots que em van fer posar vermella. De calor i de vergonya. I de desconcert, perquè no m’havia excitat mai abans, que jo recordi.

Em vaig oblidar de la mare, de la nena amb trenes i del món sencer, que devia continuar girant com si res. Jo només tenia ulls per a tu. Em vas hipnotitzar no sé pas quanta estona. Fins que una veu metàl·lica que sortia del sostre i pronunciava el meu nom em va fer baixar del núvol. En sentir que em cridaven per megafonia vaig entendre que m’havia perdut. I em vaig posar a plorar. No pas per saber-me perduda: plorava perquè no et volia perdre.

Saps què et dic? Que em permetré el caprici. Et faré meu per la força de la visa. La rossa t’ho sabrà perdonar. I si no, que es foti. Tenim una sola vida i li hem de treure suc. Aviat et capbussaràs en els meus líquids, doctor.

Vaig trigar poc a descobrir que tenies nòvia. Guapa i famosa. Amb una melena llarga fins al cul. S’hauria pogut fer unes trenes de pel·lícula, però preferia dur els cabells deslligats com en un anunci de xampú. Tothom la coneixia. De fet, les nenes de la classe deien que de grans volien ser com ella. Jo només tenia clar que de gran volia follar amb tu. Sempre he estat molt madura per la meva edat.

Mai vaig insinuar res de tot això als pares. Sóc de família progre, sé que no haurien vist amb bons ulls l’obsessió de la nena per un noi de casa rica. No encaixes ni en broma amb la seva imatge del gendre ideal. Durant anys et vaig mantenir en secret. El meu gran secret. Les vegades que em vaig tocar com si em toquessis. Vas ser el culpable del meu primer orgasme. I del segon i del tercer.

Què caram, ja sóc grandeta. No haig de demanar permís a ningú per fer el que faré. Els tios se’n van de putes i no s’ensorra el planeta. ¿Per què me n’haig d’avergonyir, de comprar-te? Tampoc ets prohibitiu: uns texans de marca valen el triple. Intueixo que em sortiràs a compte. Faré una bona inversió.

L’estiu dels tretze anys vaig estrenar un cos de dona. I el vaig aprendre a usar: calia amortitzar-lo. Els següents orgasmes (informals com una mala cosa, amb certa tendència a deixar-me plantada) ja van tenir nous culpables. Vas deixar d’obsessionar-me així que vaig tastar el sexe compartit.

Pero cap dels meus nòvios m’ha excitat més que tu. El penúltim era tan glacial al llit que em refredava cada cop que fèiem l’amor. Vull dir que agafava un refredat, tal com sona. Quan finalment veia venir l’esclat de plaer (més per tossudesa propia que per traça aliena, modèstia a part), feia acte de presència un esternut inoportú que m’espantava l’orgasme. Vaig enviar a passeig el nòvio-glaçó un diumenge de març, després d’un constipat que em va costar un ull de la cara en clínexs. L’hauria d’haver aguantat fins a l’estiu: almenys m’hauria servit d’aire condicionat.

Avui, per fi, sabré si tens el tacte d’àngel que t’he atribuït en tants somnis inconfessables. Ho comprovaré d’aquí a no res. Som a punt d’arribar a casa. Ja pots dir adéu a la cortina transparent i a totes les noses que m’impedeixen grapejar-te a gust.

Em tremolen els dits mentre et descordo la bata. I no de fred, precisament. Estic tan encesa que em cremo. Si jo fos un bosc, et detindrien per piròman. No puc ni vull esperar. Fa massa temps que t’estimo d’amagat. Que et faig l’amor sense tenir-te.

Les mans de pianista, el cos d’esportista depilat, les dents patrocinades pel colgate de torn, el somriure a mig dibuixar. Tu de cap a peus. Et vull endins, ben endins. Fins a tocar fons. Llança’t de cap a la piscina i avança. No en surtis ni per agafar aire. Seré els teus pulmons. Les teves brànquies.

Tres, dos, un. Xof. Endavant.

Collons, quin estil. Crol, braça, papallona? Campió olímpic, com a mínim. I no de velocitat: de resistència. Una marca difícilment superable. Neda, neda, neda. Contra vent i marea, sense recular. Busseja en el meu ball d’onades. Visca la natació sincronitzada.

No tinguis por de perdre’t, per aquí dins. Ni jo sóc El Corte Inglés, ni tu tens cinc anyets, ni avui estic de rebaixes. Diuen que no s’hi perd ni un tàmpax, o sigui que pots nedar tranquil. Un tàmpax és ridícul al costat dels teus trenta centímetres. Mil·límetre amunt, mil·límetre avall.

El món està mal repartit. Tu tan quadrat i la teva noia tan prima que de perfil sembla transparent. Ho reconec: em fa enveja, aquell artifici de dona. Pero no per la melena rossa ni la silueta anorèxica, sinó pel nòvio atletic i excepcionalment dotat. Digue’m, campió: és el primer cop que li poses banyes?

M’hi passaria hores, fent-te de piscina. Dies sencers. Anys i panys. Tota una vida prenyada de tu. Un embaràs etern. L’hòstia en patinet. No paris, no afluixis. Dofinet.

Fa uns mesos, mentre els carrers es mudaven amb llumetes i tothom tornava a casa per injectar-se calories a les venes, em va arribar una foto teva a la bústia. Teva i d’ella, és clar: la parelleta feliç en plena orgia exhibicionista. Allò em va reconciliar de cop amb els repartidors de correu comercial. Des d’aleshores que m’afanyo quan sento el timbre per ser la primera de l’escala a despenjar l’intèrfon i pitjar el botonet. És el mínim que puc fer, en senyal d’agraïment.

La foto de catàleg nadalenc va ressuscitar en mi un desig antic, que amb el temps havia acabat trobant infantil. Aquella mateixa tarda em vas regalar un orgasme infinit. I l’endemà, i l’altre. I fins avui, que he tingut un rampell d’amor propi (d’egoisme, si vols) i he passat a l’acció. Estava tipa de masturbar-me pensant en tu. Avui necessitava fer-m’ho amb tu.

Només ets profe de natació a les meves fantasies. Eròtiques, per què negar-ho. Però no vaig gaire desencaminada: en realitat també t’agrada l’aigua. Sé que el teu hobby és el submarinisme. T’he vist (guapíssim) amb les ampolles d’oxigen, el rellotge submergible, els peus d’ànec i el vestit de peix marí. Ets amic d’un dofí d’un pam, gris amb la panxa blanca. Potser també en sabria, de follar-me, l’amic cetaci.

¿Folla bé, la rossa hiperclonada? I tant que sí, quina pregunta. Fins i tot el meu penúltim nòvio n’aprendria, amb un campió per mestre. ¿Se li despentinen els cabells d’anunci quan fa l’amor? ¿És tan tocada i posada, sota els llençols? No t’ho prenguis malament però fa cara de ser anorgàsmica. Frígida com un ninot de neu. Fingeix, juraria que fingeix.

No tinc pressa per deixar-te anar. Per mi, ja t’ho he dit, t’hi pots quedar pels segles dels segles. Espero que no em provoquis cap malaltia. El ginecòleg em va demanar si tenia al·lèrgia al coure, abans de posar-rne el DIU. No va dir res d’una possible intolerància al plàstic.

Ets el número u dels amants. Ultrapasses les meves expectatives. De llarg. Per això no entenc el teu pudor. Si és per pudor, que amagues el penis. (]o en dic penis, sense eufemismes ni sobrenoms. Sóc víctima d’una educació progre, què vols fer-hi.) Cony de calçotet ortopèdic, no te l’he pogut treure de cap manera. I no és que no ho hagi intentat. Amb les ungles i amb les dents.

]a em sol passar: em desconcentro a mig fer i el pensament se me’n va volant. Un problema crònic que arrossego des de petita. A l’escola em distreia amb la pols de guix que entelava la pissarra, o amb els quadrets de la bata del nen de davant. Ara mateix m’ha vingut al cap una manifestació plena de pancartes que demanen llibertat pels genitals presos. Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia.

Les manis formen part de la meva biografia, com l’escola activa o l’esplai dels dissabtes (on vaig perdre un anorac nou de trinca, uns guants, unes botes d’aigua i la virginitat, per aquest ordre). El pare em duia a collibè enmig de la gentada i jo picava de mans al ritme que tocava. Boti, boti, boti, no-sé-que el qui no boti. Pobra de mi, botava i botava com si m’hi anés la vida. Mira, faré un últim intent. Tornaré a provar d’alliberar-te’ls.

T’agafo dels peus i t’estiro cap enfora. Suaument. Et faig lliscar marxa enrere i, tot sortint, tens el detall d’anar-me acaronant els racons. Carícies que desencadenen marees de plaer. Descarregues elèctriques. M’enrampes.

Res a fer, merda. Això és un cinturó de castedat disfressat d’eslip. Quina putada. Em quedaré amb el dubte de si t’he fet trempar prou. ¿Com t’ho fas per penetrar-la, la rossa-sempre-pentinada?

Deixa’m que et miri. Vull contemplar-te de dalt a baix, envernissar-te de saliva… i engolir-te de nou. Sí, t’hi tornaré a ficar, dins la piscineta portàtil, plena a vessar de fluix vaginal. Hi entraràs un altre cop de cap a peus, si no et sap greu.

Estàs xop: inundat de mi. Pero fas la mateixa cara d’abans de mullar-te. Calcada a la del primer dia que et vaig veure, entre cartells de rebaixes en uns grans magatzems. L’excés d’humitat no et fa tancar els ulls, ni et desfà el somriure de disseny.

Ara que m’hi fixo, portes un tatuatge curiós, a la part baixa de l’esquena. «Marca registrada Mattel Inc. 1968. Xina.» Deu ser un missatge en clau. Potser és una promesa d’amor etern a la teva nina rossa. La teva nòvia frígida de cintureta impossible.

Que es consoli sola, la Barbie, estimat Ken.

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>